Porreres, guia informativa

Extensió: 8.600Ha. Situació: Limita amb Llucmajor, Montuïri, Sant Joan, Vilafranca, Felanitx i Campos.

El repartiment de Mallorca otorgà les terres porrerenques al rei en Jaume I qui després les donà al comte Nuno Sanç. Amb la mort del comte (1242), les propietats de Porreres que encara li pertanyien tornaren a passar a mans del rei. En Jaume II la declarà vila l’any 1300. El nom de Porreres prové d’un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, d’una localitat del Priorat (Tarragona).

Monti-Sion va ser seu d’un col.legi de gramàtica llatina que depenia dels jurats de la vila durant l’època del Renaixament. Aquest col.legi preparava els futurs alumnes de l’Estudi General o Universitat i el seu període de màxima esplendor fou durant el s.XVII.

El fet més destacable del segle passat és la participació de Porreres, juntament amb Andratx i Santanyí, en una petita revolució anomenada “la Gloriosa” succeïda després de la caiguda d’Isabel II, el 1868. Els revolucionaris prengueren foc a la casa de la vila i destruïren la majoria dels documents que s’hi guardaven. D’aquesta manera s’acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.

2. DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI

Que l’agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles, ho demostren els trenta-sis molins de vent que encara es conserven i el bon nombre de possessions com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Es Monjos, Son Porquer o Sa Bastida. La qualitat de la terra és apta per als cereals, l’ametller i la vinya. En algunes èpoques s’ha cultivat també el safrà i la producció d’albercoc ha estat durant dècades l’activitat per la qual Porreres s’ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s’alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d’alternativa a l’estancament actual del sector agrari.

Monti-Sion és el puig de visita obligada perquè és un mirador esplèndid sobre la comarca i el Migjorn de Mallorca. És l’escenari escollit per festes i tradicions, lloc sagrat i seu del saber on segles enrere aprengueren llatí els futurs universitaris de la Mallorca rural.
Sobre els Porrerencs i el seu caràcter pesa encara la fama d’emprenedors i decidits, ben resolts a aconseguir el que es proposin, qualitats que els va fer protagonitzar una revolta el segle passat i que els permeté adobar en un sol dia el camí de Monti-Sion. Aquesta capacitat de lluita i de voluntarisme també s’ha reflectit en la cultura i les arts.

L’església Parroquial de Porreres ha estat considerada la catedral de la part forana de Mallorca per les seves dimensions i per la seva riquesa artística. La construcció es va començar el 1666 pel mestre d’obres Oliver i es va acabar la nau el 1714. L’actual església és la tercera que es construí a Porreres en quatre-cents anys, cada una d’elles més gran que l’anterior. El frontispici consta de quatre cossos separats per motllures; el portal major és adintellat i el remata una imatge de la Mare de Déu de la Consolació en alt relleu. A la part superior de la façana hi ha una gran claraboia i en el cantó de la dreta un rellotge de sol del 1798. El campanar és una torre quadrada situada a la part dreta del temple; té set cossos marcats per motllures i és coronat per una balustrada i cúspide piramidal. La nau, de set capelles per banda, és coberta per volta de mitg punt.El presbiteri és cobert per una copinya.

La capella del Roser és com una petita església dins de la gran; té dues capelles per banda i el presbiteri al fons. La cobreix un cimbori rectangular decorat amb pintures sobre els misteris del Rosari. El retaule també és de Josep Sastre, la imatge que el presideix correspon a la Mare de Déu del Roser. Altres capelles del temple són: la dedicada a Sant Josep, amb una imatge del Sant, del s.XIX, i una de la Mare de Déu Morta; la capella de Sant Sebastià, la imatge del qual és de Gaspar Homs (1564); la del misteri de Betlem. Les capelles de Sant Roc, de Sant Antoni i de Sant Crist tenen plafons de rajoles que il.lustren escenes relacionades amb la seva vida. L’ Orgue està situat sobre el portal lateral, és obra del mestre Lluís Navarro, de mitjan segle XVIII. Ha estat restaurat en diverses ocasions, la darrera l’any 1982. En el cor es conserva un cadirat escultural amb motius heràldics i bíblics. Són una vintena de cadires procedents del convent de Sant Francesc de Palma. L’autor és Macià Bonafè i daten del 1447. La parròquia té una joia molt valuosa, una creu processional d’argent. Aquesta creu està considerada la peça d’orfebreria gòtica millor treballada de les que hi ha a Mallorca; es deu a l’orfebre Antoni Oliva (1400). Adossat a la part dreta de la façana hi ha un monument dedicat al bisbe Campins, que fou rector de Porreres del 1887 al 1893.

4. ESGLÈSIA DE SANT FELIP NERI

L’any 1886 arribaren a Porreres els Pares de sant Felip Neri de Palma, que s’instal-laren en una casa del carrer d’en Cerdà amb la intenció de fundar una congregació al poble. Es començà a construir l’edifici actual, que es donà per acabat l’any 1911 després de diverses interrupcions. L’església es va fer segons plànols de Pere d’Alcàntara Penya i fou beneïda pel bisbe Campins. L’edifici és d’una sola nau amb volta de canó i té quatre capelles per banda. L’altar i el retaule principal són obra de l’escultor Gabriel Moragues. El presbiteri conté una imatge de la Inmaculada Concepció feta per Lluís Font l’any 1900 i un templet daurat de l’escultor Vadell. Aquesta església es troba al carrer Passaraix.

La prova més evident de la predilecció que senten els porrerencs pel puig i pel santuari de Monti-Sion és que tot el poble col.laborà en l’adobament de la carretera que hi puja i que es realitzà en un sol dia, el 14 de gener de 1954. Les creus dels Set Goigs i els petits monuments del Viacrucis són una mostra encara més antiga de la devoció que s’ha professat pel santuari.
S’accedeix al recinte per una ampla escalonada que puja al portal d’entrada, de volta de canó, que dóna pas al claustre, de planta pentagonal irregular; els arcs del claustre són de mig punt i al centre del pati hi ha una cisterna. L’oratori actual data del 1498. La façana té un rosetó i culmina amb un campanar de paret. La nau és de volta de creueria, de tres trasts; consta de dues capelles per banda que tenen arcs apuntats. El presbiteri va ser restaurat el 1890 per iniciativa del rector Pere J. Campins, després bisbe de Mallorca. El retaule és de la mateixa època, d’estil neogòtic. La imatge de la Mare de Déu és de marbre (ss. XV-XVI), porta el Nin Jesús en el braç esquerre i té un ocell en la ma dreta. Les capelles laterals són dedicades a sant Francesc, santa Bàrbara, la Visitació i sant Tomàs d’Aquino. La imatge de la Mare de Déu que es guarda a la sagristia prové de l’antiga església parroquial i s’atribueix al prevere escultor Gabriel Mòger (ss.XV-XVI)
A part de la funció religiosa que ha tengut el puig de Monti-sion, hi hagué una escola de gramàtica llatina on es preparaven els alumnes que volien accedir a l’Estudi General o Universitat. Aquesta escola es va tancar el 1835 amb l’exclaustració. L’aula de gramàtica (1694) es troba a la part nord del claustre; és una ampla nau amb volta de canó. Sobre el portal d’entrada hi ha l’escut de Porreres i dos emblemes estudiantils als costats.

És el nom que es dóna a l’Ajuntament, situat a la Plaça de la Vila. L’edifici era la posada de la possessió des Monjos i a meitat d’aquest segle es convertí en seu de l’Ajuntament.

Molt a prop d’aquest edifici es troba la que va ser Casa de la Vila fins al segle XX i que fins el XVIII actuà com a Universitat. Es correspon amb el número 1 de la Plaça de la Vila

Situat a l’antic edifici de l’Hospital al carrer Reverend Agustí Font, posseeix en l’actualitat 264 obres d’art entre pintura, escultura, ceràmica, dibuix i obra gràfica. Des del 1982, anualment i durant les festes de Sant Roc, es va rebent obres donades pels artistes, galeries i particulars. Malgrat això, no fou fins el 1985 quan es creà una comissió assessora i l’any posterior quedava inaugurat oficialment el Museu.

El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s’alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d’alternativa a l’estancament actual del sector agrari.

Es troba a l’Avingida del Bisbe Campins i ocupa el mateix lloc que la rectoria documentada en el segle XV. De l’edifici actual és remarcable la façana, del segle XVIII, en què sobresurt el portal d’ingrés adintellat i embotit dins un arc de mig punt, i la llotja del cos superior, formada per tres arcs rebaixats suportats per columnes d’ordre corinti.

Fins a 36 torres de molí es localitzen dins el terme de Porreres, i a més es tenen notícies d’altres quatre edificacions que foren derruïdes. Deu d’aquests molins es troben al mateix nucli urbà, els 26 restants s’escampen per foravila. Quasi la meitat dels molins són emprats com a habitatge, mentre que deu d’ells s’empren com a magatzem, principalment a foravila, i set estan completament abandonats.
Tipològicament la majoria son torres de molí amb base, que pot esser quadrada, poligonal, hexagonal, rectangular o trapezoïdal. La resta es divideix entre els set molins amb cintell i els sis que no disposen ni de base ni de cintell. Alguns, com el molí des Pont o el molí de Son Gornals, conserven encara alguna mola, però en la majoria de casos no existeixen restes de la maquinària. Pel que fa a les dades de construcció, semble esser que el més antic és el molí d’en Recó, que pertany al segle XVII. La majoria foren edificats els segles XVIII i XIX i abandonats a principi del XX.

De les 36 edificacions que hem citat, s’en poden destacar el molí d’en Tòfol i el d’en Donzell al nucli urbà, i el molí des Recó, el molí de Son Mora, els molins de ses Talaies, el molí de Son Gornals i el de Son Porquer, a foravila.

Hi ha un total d’onze creus dins les terres porrerenques si comptam entre elles els monuments dels goigs a la pujada a Monti-Sion. Totes tenen un gran valor històric i artístic però, lamentablement, algunes no es conserven en l’estat que seria desitjable.

Creu des Pont. (Confluència dels carrers Agustí Font i carrer des Pont). Es una creu de final dels segle XV, construïda en pedra de marès i d’estil gòtic. La base es forma per cinc graons de planta circular, mentre que el fust i el capitell són octogonals.
Creu des Molí d’en Coves. Goig de Pujada a Monti-Sion.(C/ Jaume I, 2). El fust i el capitell gòtic d’aquesta creu pertanyen als segles XV-XVI i són octogonals, mentre que la creu fuo realitzada al segle XVIII. L’estat del conjunt és molt deficient.
Creu de sa Marina. Goig de Pujada a Monti-Sion. També enomenada des Pou Nou, la trobarem ja a la pujada al santuari. És una creu gòtica dels segles XV-XVI, construïda en pedra de marès. Tant els dos graons de la base, com el fust i el capitell són octogonals. A la creu hi trobarem un medalló emmarcat en un arc conoïdal. El conjunt fou restaurat l’any 1985.
Creu d’en Janer. Goig. També situada a la Pujada a Monti-Sion, està feta en pedre de marès i és de traça renaixentista (XVI-XVII). L’esquema octogonal es repeteix a la base, de quatre graons, al fust i al capitell. La creu està formada per un medalló emmarcat per un arc de mig punt. L’any 1995 es restaurà i adequa el seu entorn.
Goig de Pujada a Monti-Sion. És una creu gòtica, realitzada als segles XV-XVI en pedre de marès. També la trobam a la pujada al santuari i és molt semblant a la resta. La base, de tres graons, és octogonal, com el fust i el capitell; la creu és un medalló emmarcat per un arc conoïdal. El conjunt està molt mal conservat.
Goig de Pujada a Monti-Sion. És quasi idèntica a l’anterior.
Goig de Pujada a Monti-Sion. La trobarem al carrer del Pou Florit núm. 5, i és una creu gòtica (XV-XVI) construïda en pedra de marès. A la creu hi trobam un medalló emmarcat per un arc conoïdal, rematat per un medalló estrellat.
Creu d’en Net. Oratori de Santa Creu. És una creu reinaxentista, dels segles XVI-XVII, construïda en pedre de marès. La base és un sòcol motllurat, de marbre; fust i capitell són octogonals.
Creu Nova. Confluència del carrer Nou i la crta.de Felanitx. Coneguda també com a Creu des Recó, fou construïda el 1758 i com la majoria està feta en pedra de marès. La base d’aquesta creu barroca consta de dos graons circulars i un d’octogonal. El fust i el capitell tamé són octogonals i en el capitell hi ha un escut de Porreres.
Creu de sa Drecera. A la pujada a Monti-Sion. Pertany al s.XVIII. L’esquema octogonal es repeteix als tres graons de la base, al fust i al capitell.
Creu des Pou d’Amunt. Crta.de Porreres a Montuïri. Construïda a la segona meitat del s. XVIII amb pedre de marès, la base són tres graons octogonals.La figura octogonal es repeteix també al fust i al capitell.

Els pous públics són una bona mostra de l’anomenada arquitectura popular. Fa anys, compliren una destacada funció proveint d’aigua persones i bestiar. Alguns han canviat el coll o la corriola, però la forma no ha variat gaire.

Probablement hi havia més pous públics dels que coneixem actualment. L’Ajuntament de Porreres ha anat restablint i restaurant els pous públics. Cinc están situats dins el poble i dotze fora de la vila.

Pou d’Amunt. Està situat a l’antic escorxador. Està documentat el 1405. Es troba en bon estat de conservació.
Pou de Banyeres. És a l’antic camí que anava a la ciutat i que rep el nom de camí de Banyeres. Molt a prop hi trobam l’anomenada font de Banyeres. L’actual coll és rodó. L’estat de conservació no és gaire bo.
Pou de la Dama. Situat al carrer que du al mateix nom. Aquest pou és un dels més destacables del nucli urbà de Porreres i fou restaurat el 1993 amb la inclusió de nous pilars, enreixat de protecció i retolació.
Pou des Horts. És al cantó entre el carrer des Vent i el carrer dels Horts. És en propietat privada, però l’ús de l’aigua és públic.
Pou de Sa Carrera. Es va restaurar el 1994.
Pou de Betlem. És, segurament, el pou més formós del poble, encara que estigui molt amagat.
Pou de Sa Placeta. És a la paceta de Santa Catalina Tomàs, un dels llocs més ben cuidats de Porreres. També ha estat restaurat i una de les obres consistí en retornar-hi l’abeurador (que era a la plaça dels Toros).
Pou Salat. És de coll cobert. Està situat a la vora del talaiot que du el mateix nom. Hi ha dues piques que provenen del pou des Moreis.
Pou de Son Pau. Devora hi ha dues piques que serveixen d’abeurador. Es va restaurar el 1994.
Pou de Son Cota. És un dels que están més ben conservats i és en un camí públic. Va ser restaurat a mitjans anys 90.
Pou des Pagos. El 1994 va ser restaurat, ja que es trobava molt malmès i hi quedava ben poca cosa de l’original. Éstà situat a la carretera que va a Vilafranca, davant la possessió des Pagos, al camí que va cap a ses Talaies.
Pou Florit. Està dins el nucli urbà, al carrer del mateix nom. Està documentat, amb aquest nom a principis del segle XVI.
Pou Nou. És a la cruïlla de la sortida del poble cap a Monti-sion i la ronda de circumval.lació, que era l’antic camí de Marina. Ha sofert diferents remodelacions, la darrera s’ha dut a terme el 2000. A més, s’ha fet una reproducció de les piques que hi havia abans.
Pou dels Riquers. Està a 100 metres de la possessió homònima. Durant el decenni de 1970 es va fer una desafortunada reforma.
Pou Juà. Està situat al camí que va cap a Son Lluís. Des del camí es difícil veure’l, ja què està envoltat per un canyar.
Pou Bo o de Son Jordi. Es troba al límit del terme amb el de Sant Joan. Va ser restaurat el 1993, quan pràcticament només quedava una filada de pedres.
Pou de Son Cudem. És prop de les cases de Son Cudem. Es troba en un estat de conservació bastant deficient.

Diada de caràcter festiu i comercial en la qual el poble s’omple de parades d’artesania, d’animals, de maquinària, etc. També es fan algunes activitats culturals on hi destaca la setmana cultural de la fira. El dilluns, el dia següent, és el Firó.

Rua amb desfilada de disfresses i ball. El dimarts es fa la “Cataracta Mundi”, enterrament d’un ninot que simbolitza el carnaval; és una processó de gent endolada acompanyada per la banda municipal i acaba amb una torrada de sardines.

Les festes duren devers 8 dies d’activitats diverses: cercaviles, concursos, balls,